Gran canción de Quimi Portet
La canción evoca algo con lo que todos nos sentimos identificados, el recuerdo de un hogar que ha cambiado con el paso del tiempo por culpa de la especulación y la contaminación.
D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere;
d'atrotinada dignitat.
El hombre se despide de todo lo que era su hogar, las montañas, los ríos, los bosques, etc...
Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d 'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
Y da la bienvenida a todo lo que está corrompiendo su hogar.
Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
Tenim els escorxats amb to de sang i merda
Y la despedida final, evocando a los olores de antaño y cómo no, a los amores de antaño.
Adeu olors d'abans
fenc, trepadella; .
d'espígol dolc;: i farigola a l'escudella.
Adeu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta;
I allà a sota una col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.
Modo Hilado